EL PROJECTE
El cos de la casa
Memòries d'un confinament
A la primavera del 2020 vam viure un inèdit confinament forçat a l’espai limitat de la llar per fer front a la pandèmia de la Covid-19. Els efectes físics i psicosocials d’aquella experiència queden encara per estudiar.
El projecte EL COS DE LA CASA. MEMÒRIES D’UN CONFINAMENT té com a objectiu estudiar la relació entre tipologies d’habitatge, maneres d’habitar i benestar, realitzant un documental per mostrar el procés de rememoració dut a terme amb les famílies i els seus resultats.
En aquest weblog trobareu la informació sobre el procés desenvolupat amb les famílies participants.
EL COS DE LA CASA és finançat per les Beques Barcelona 2020 de l’Ajuntament de Barcelona.
Antecedents
El projecte neix de l’experiència personal dels promotors durant el confinament i de la constatació al llarg dels mesos següents d’una falta d’espais col·lectius per fer memòria del que havia passat i reflexionar sobre els canvis físics i vitals que es van desencadenar i continuen produint-se en el sí de les famílies.
EL MÈTODE
Objectius i metodologia
Objectius
- Objectiu general
- Objectius específics
1) Crear un espai segur i respectuós on les persones poden explicar la seva memòria del confinament.
2) Recollir dades sobre la relació entre les característiques de la casa, el tipus de núcli familiar i les seves formes d’habitar en la construcció del benestar i la salut mental i emocional de les persones.
3) Registrar canvis, d’ús, de configuració espacial i de vida que s’han produit arran del confinament.
4) Desenvolupar eines metodològiques innovadores i sensibles per la recollida de dades en relació a l’arquitectura i la salut, enfortint la cultura de la cura i de la participació.
5) Oferir a professionals de l’àmbit de la salut, la salut mental, l’arquitectura i la gestió de polítiques públiques elements per a reflexionar sobre l’impacte que l’espaci domèstic (i eventualment l’espai públic) té en el benestar de les persones, promovent una gestió de les situacions d’emergència basada en la cura i la construcció de resiliència.
El marc d’acció
El projecte s’inscriu en el marc de la investigació performativa i utilitza la metodologia Lemur de disseny a través del cos (body driven design) i la fotografia participativa.
El disseny a través del cos és un enfocament metodològic que reconeix a totes les persones la capacitat de percebre informacions que provenen del seu cos, del moviment i de l’entorn adonant-se de com aquest afecta el seu benestar. A través de jocs i activitats d’activació sensorial que desperten la consciència de les capacitats perceptives, oferim eines per explorar l’espai i expressar les necessitats de cada persona. Convidem així a definir de forma consensuada els canvis que es precisen per aconseguir espais més inclusius, de cura i benestar profund.
La fotografia participativa es basa a acompanyar als participants en la tasca de representar el seu entorn a través de les seves pròpies fotografies, desenvolupant així narratives.
Es tracta de generar, a través del diàleg al voltant d’aquestes imatges, rols actius que permetin reflexionar i prendre mesures a través de l’acció, és a dir, buscar l’impacte transformador.
És, per tant, un mitjà d’expressió i comunicació, un mètode per explorar la pròpia personalitat, per reflexionar sobre nosaltres mateixos, les nostres comunitats i la nostra societat.
Una de les seves principals característiques és que promou la transferència del medi fotogràfic a la ciutadania, democratitzant i desmitificant el seu ús, entenent que la fotografia és una eina de comunicació transversal.
El projecte es desenvolupa a partir de les entrevistes realitzades a casa d’una sèrie de famílies voluntàries. El nombre de participants s’ha fixat en un màxim de 20.
Les famílies pertanyen en primera instància a la xarxa personal de contactes dels promotors i en segon termini són contactes de segon grau.
Les famílies són contactades per telèfon o per correu electrònic, i s’envia un document resum del projecte per demanar la seva adhesió. En cas d’acceptació es concreta una data per l’entrevista a domicili, tenint cura que totes les persones de la família hi puguin ser. Per poder realitzar l’entrevista s’ha de complir amb dos requisits:
– La casa ha de ser la mateixa que durant el confinament.
– Els habitants no han d’haver variat substancialment d’ençà del confinament.
Demanem a tots els participants majors d’edat que signin un document de protecció de dades, d’acord amb l’Article 13 UE RGDP Reglament General de Protecció de Dades.
Perfils i tipologies
Per realitzar les entrevistes hem buscat candidats els més diversos possibles amb la intenció de cobrir un ampli espectre de perfils de famílies que ens permeti tenir una mostra significativa. Hem tingut en compte la diversitat en termes d’edat, gènere, renta, origen i cultura. Entre els nuclis familiars hi ha persones amb fills petits o adolescents, famílies monoparentals, persones joves en pis compartit, persones grans soles o convivint amb fills, persones migrants, persones amb diversitat, persones en risc d’exclusió, famílies amb personal sanitari o treballador essencial, persones soles.
En relació amb les tipologies d’habitatge, hem prioritzat cases de l’àrea metropolitana de Barcelona, entenent que la densitat urbana pot influir en les característiques dels habitatges i en el benestar dels seus habitants. Tanmateix, hem realitzat alguna entrevista en nuclis urbans més petits, a famílies que havien viscut anteriorment a la ciutat. Els entorns urbans compten amb habitatges que donen a carrers estrets i d’altres a carrers amples, jardins públics o places. En relació amb les tipologies, hem mirat de cobrir una àmplia varietat que inclou: la casa aïllada amb jardí, la casa adossada, el pis en bloc d’habitatges privats, en bloc d’habitatges socials o en bloc d’habitatges cooperatius, amb espais comunitaris o sense. Respecte a l’estat de conservació, tenim habitatges nous, vells en mal estat i vells reformats.
Els rols
Els participants són els protagonistes del projecte, donat que ens obren les seves llars i ens comparteixen la intimitat de les seves vides. Decideixen lliurement si fer o no les activitats que els hi proposem. En el curs de l’entrevista dibuixen, fan treballs manuals, es mouen per casa, seleccionen llocs, indiquen recorreguts i escullen objectes. Retraten situacions amb la càmera del seu telèfon mòbil.
El rol de la facilitadora és generar un clima de respecte i confiança per presentar el projecte i les dinàmiques als habitants de la casa i fer una sèrie de preguntes sobre el confinament. Durant les dinàmiques procura sempre no interferir i adaptar l’ordre de les preguntes a la situació que es produeix en cada moment. En cas d’haver-hi infants, s’adapta l’activitat a les seves necessitats. En cap cas la facilitadora anticipa o orienta les respostes dels participants.
El rol del fotògraf/càmera és acompanyar als participants i la facilitadora durant tota la sessió, registrant el procés a través de audio, fotos i vídeos que formaran part del documental. Intentant estar sempre present, però des d’un segon pla, sense interferir en les dinàmiques i intervenint en els moments en què els participants han de fer fotografies per guiar-los en la realització.
Les entrevistes actives
- Els encàrrecs previs
- La entrevista a casa
L’entrevista a casa és el cor del projecte. Els dos visitants tenim rols molt definits: l’Alberto s’ocupa de la gravació i les fotografies, la Benedetta facilita les activitats i fa les preguntes als habitants. En arribar a la casa, mentre l’Alberto prepara els equipaments per gravar, la Benedetta es presenta i explica què faran. Seguidament, fa una ullada ràpida al pis, realitza un croquis de la casa i omple un breu qüestionari sobre l’estat de l’habitatge alhora que anota alguna observació bàsica sobre els hàbits familiars amb l’objectiu de fer una observació el màxim de neutre possible.
L’entrevista s’estructura en 3 parts:
- La primera part serveix per trencar el gel i començar a generar un cert vincle. Convidem les persones a dibuixar casa seva, amb tècnica lliure sobre papers en format DINA3 i a escollir una sèrie de paraules que descriuen la casa. Després demanem a cadascuna de fer un ninot amb plastilina que els representi i anotar una sèrie de sentiments/emocions que van tenir durant el confinament. Arribats a aquest punt ens aixequem i amb l’auxili d’una bola de fil, demanem reproduir els recorreguts principals que feien durant el confinament, sense importar si al final es genera una teranyna per casa.
- Comença en aquest punt la segona part de l’entrevista que consisteix en una mena de joc de rol en el qual la facilitadora fa una sèrie de preguntes per rememorar que va passar, com vivien, que feien, on anaven, quines postures assumien, com es sentien… i els habitants van per la casa reproduint situacions i mostrant-nos la seva vida durant el confinament. En algun moment concret els hi demanem que retratin un lloc i a ells mateixos en aquell lloc amb el mòbil. Les preguntes sempre són les mateixes, però l’ordre depèn del desenvolupament de la sessió per tal que tot flueixi de la manera més natural possible. En el cas dels infants, les persones grans o amb necessitats especials, anem adaptant els moviments i les demandes per a que tothom es pugui sentir còmode. Els animals domèstics entren a formar part de l’observació.
- La tercera part de l’entrevista s’anomena “les natures mortes”. N’hi ha tres en total. En la primera convidem els habitants a triar 3 objectes imprescindibles durant el confinament, composar-los lliurement en el seu lloc favorit i fotografiar la composició. La segona ens va ser inspirada per una de les petites entrevistades i té a veure amb el menjar. Demanem a la família de compondre una natura morta amb ingredients i/o estris de la cuina per indicar el que més els venia de gust menjar durant el confinament i retratar-ho amb una foto. Per la darrera natura morta la facilitadora obre una maleta especial plena d’objectes diversos provinents de la natura o de la vida quotidiana. Sobre la base de la casa dibuixada per cada habitant, demana que triïn un objecte que els representi i el col·loquin dins la casa. Seguidament, es demana fer un mapa texturitzat dels espais de la casa durant i després del confinament triant entre tots els objectes presentats. Les persones es guien pel tacte, l’aspecte, el color, la dimensió, el simbolisme, l’olor dels objectes. Algunes persones volen compartir els motius de la seva composició, d’altres prefereixen no fer-ho. L’entrevista es conclou amb un petit regal: un retrat de la família fet per l’Alberto.
L’ avaluació
L’avaluació és un moment imprescindible del procés. Ens permet recollir la veu i l’opinió de les participants sobre diferents aspectes tècnics: l’estructura i els objectius del projecte, la seva utilitat i possible continuïtat, l’adequació dels materials proposats i de la metodologia. Aquest moment ens permet copsar també alguna informació més subtil sobre la capacitat de la facilitadora i el fotògraf de generar un espai de seguretat i confiança, de comoditat i benestar.
Es demana a les famílies un primer feedback en format lliure (vídeo, escrit o dibuix) un cop passades unes dues o tres setmanes de l’entrevista. Tanmateix, tractant-se d’un elevat grau d’exposició per les participants, es valora realitzar una segona etapa d’avaluació, un cop presentats els resultats del projecte.
CALENDARI
Fases del projecte
| JULIOL 2021 | AGOST 2021 | SETEMBRE 2021 | OCTUBRE 2021 | NOVEMBRE 2021 | DECEMBRE 2021 | GENER 2022 | FEBRER 2022 | MARÇ 2022 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
1. DISSENY PROJECTE I FUSIONAT METODOLOGIES |
|
|||||||
|
|
2. CONTACTE AMB FAMÍLIES I REALITZACIÓ ENTREVISTES ACTIVES |
|
||||||
|
|
3. DISSENY I LLANÇAMENT WEB |
|
||||||
|
|
4. EDICIÓ MATERIALS I VÍDEO |
|||||||
|
|
5. SOCIALITZACIÓ DE RESULTATS, AVALUACIÓ I NOU MARC |
|||||||
|
|
6. SENSIBILITZACIÓ I COMUNICACIÓ |
|||||||
