Logotipo el cos de la casa
EL PRAT DE LLOBREGAT

La Graciela i en Jorge

Fa ja 45 anys que habitem en aquest petit pis “ La nostra Llar”. Vivim en un tercer pis sense ascensor, un rebedor, menjador, tres habitacions, cuina, bany, safareig, i un balcó.
Actualment només hi vivim dues persones (nosaltres) aquí han crescut les nostres dues filles.
Ens ha acollit de la calor i del fred, però la seva major aportació important va ser l'haver-nos abrigallat en el confinament.

Encàrrecs previs

Canvis d’espai. Hem fabricat un sabater al rebedor de la casa, un penja-robes i inventat un organitzador de mascaretes. També hem reorganitzat una habitació per a poder realitzar amb més comoditat les connexions virtuals.”

[Aquest canvi] “ens va aportar molta més practicitat i comoditat .En una paraula COMODITAT”.

Les imatges recurrents del confinament “han estat moltes, però recurrentment diàries”.

Cambio-Graciela-Jorge-antes_1
Cambio-Graciela-Jorge-despues_1
Cambio-Graciela-Jorge-despues_2
Cambio-Graciela-Jorge-despues_3
Anterior
Següent

Resum full d’observació

A la família de la Graciela (64) i en Jorge (69), les dues filles ja són adultes i viuen pel seu compte. A casa durant el confinament hi havia dos gats, en Divo (Divorci) i el Ruru (Dugua), que van morir poc després.

La casa és un pis a la tercera planta d’un bloc d’habitatges plurifamiliar en un carrer tranquil de dos carrils més aparcament al Prat de Llobregat. Quan van arribar al Prat l’any 1984 el van triar perquè tenia molta llum i des de les finestres es veien les muntanyes. Aquesta vista els hi recordava la seva antiga casa al castell de Peníscola on veien el mar per la finestra. Quan van venir a viure aquí, a la vora no hi havia res més que horts i camps de regadiu, ara és un tros de ciutat força densa. A la finca, de l’any 1973, en els últims deu anys s’han fet reformes importants a l’espai comunitari: s’ha rehabilitat l’estructura, la coberta, la façana i el portal i s’ha col·locat ascensor, però no es van adequar els accessos per a mobilitat reduïda. L’edifici té un terrat comunitari, però durant el confinament no estava permès fer-ne ús, cosa que els hi hauria agradat.

L’habitatge, d’entre 75 i 90 m², és d’origen, tret de la cuina i el terra que van renovar fa més de deu anys. S’hi accedeix a través d’un petit vestidor bastant fosc amb una porta que dona a la sala d’estar. L’habitatge s’organitza paral·lelament a la façana principal i el dormitori més gran dona al carrer perpendicular, així que totes les estances tenen ventilació i il·luminació natural, tret del lavabo que és cec i el safareig que dona a un pati interior. El pis en general és poc sorollós i gaudeix d’una temperatura adequada. La sala d’estar dona a una terrassa estreta amb vistes. Un passadís distribueix a mà dreta a la cuina, dues habitacions individuals i, al fons, el dormitori principal; a mà esquerra trobem un safareig i un bany.

Els trets característics del pis són una gamma de colors foscos i càlids, inspirats a la tardor i una gran quantitat de petits objectes disposats amb cura al llarg de la casa. La majoria d’ells provenen del bar que la parella regentava en el barri com, per exemple, una sèrie de telèfons antics. Cada objecte té una història, un significat i una ubicació precisa i triada.

En la part del qüestionari on es pregunta per la percepció de benestar escollint quins aspectes de la casa van valorar positivament o negativament durant el confinament els dos coincideixen en destacar com a positius: el silenci, estar en companya, la presència i cura de plantes, flors i arbres. La Graciela aprecia a més a més els espais recollits, la presència de molts objectes els materials naturals i els colors encesos, En Jordi prefereix els espais diàfans i els colors tènues. Com a aspectes negatius coincideixen en indicar el fet de rebre notícies negatives i estar sols (van poder veure les filles només un cop, el dia de la mare).

RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Primera part

Dinàmica 1

Dibuixa la teva casa i escriu 3 paraules que completin la frase: “La meva casa és…”

Dibujo-Graciela
Dibujo-Jorge

Dinàmica 2

Fes un ninot de plastilina que et representi i escriu 3 sentiments/emocions que vas tenir durant el confinament

Ninots-Graciela-Jorge

Dinàmica 3

Els recorreguts recurrents del confinament. Graciela anava del sofà a la cuina, entrava al safareig on hi havia les coses dels gats, utilitzava una de les habitacions de les filles on té coses per fer manualitats i anava a la seva habitació on ens indica el lloc favorit dels gats, a prop de la finestra. En Jorge comença el seu recorregut recurrent a la terrassa, passa per la taula on tenia l’ordinador, la cuina, l’habitació de “les Cuquis” i acaba al seu dormitori.
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Segona part

Graciela estava molt a gust asseguda al sofà amb el gat Divo als braços. En Jorge s’asseia a la taula amb l’ordenador al davant. També li agradava estar a la terrassa, on sol anar a fumar.
Lugar-favorito-Jorge_2
Lugar-Favorito y Refugio-Graciela
Lugar-favorito-Jorge_1
A casa no evitaven cap lloc.
La postura favorita de la Graciela era asseguda al sofà llegint un llibre i amb una tassa de cafè a la mà. En Jorge se sentia còmode estirat al llit de “les Cuquis” [les filles].
Postura-Graciela
Postura-Jorge_1
Per la Graciela el seu refugi coincideix amb el seu lloc favorit, mentre en Jorge ens indica el llit a l’habitació de “les Cuquis” [les filles] on s’estirava al llit mirant la bicicleta penjada [record del bar].”
Lugar-Favorito y Refugio-Graciela
Lugar-Refugio-Jorge_3
Quan va començar el confinament la Graciela i en Jorge acabaven de jubilar-se. La Graciela és persona de risc, de manera que durant el confinament no va sortir mai. Per ella va ser un gran canvi donat que tots dos són voluntaris de la Creu Roja i de l’Associació Tenas que es dedica a atendre gent gran sola. En aquella època, van continuar atenent a la gent per telèfon. Quan tenien molta energia, la Graciela es dedicava a fer manualitats a la terrassa. Va pintar un tamboret, va decorar caixes de la fruita entre altres coses. En Jorge se n’anava a la cuina per evadir-se, especialment si estava sol. A vegades anava caminant amunt i avall pel passadís. Maneres per lluitar contra l’avorriment eren cuidar les plantes del balcó, llegir, fer sopes de lletres.

La Graciela ens explica que solia anar al balcó i mirava com sortien les plantes.
“La vista i això és viure! Veure com canvien les estacions, les orenetes, la pluja… va ser el més important.” “La vida és color”. “M’agrada el taronja, el color de la tardor.”
“La gent en general no mira, només mira cap amunt i al seu voltant. Et passes la vida buscant i no trobes”.
Veia al bloc del davant uns nens que anaven a saludar els avis al balcó i es baixaven coses amb una cistella. “Els infants tenen frescor, veuen la vida d’una manera molt senzilla”, diu en Jorge.
Des de la finestra del dormitori, la Graciela parlava amb els veïns. Els gats miraven fora. Per aquest costat es veu el parc, “la vida seguia a fora”.

En Jorge es va passar molta estona a l’ordinador, feia cursets de molts tipus, videotrucades, zoom “el mai fet!” El lloc de l’ordinador era la taula del menjador. Graciela escoltava el programa de ràdio “ningú és perfecte”, tots dos miraven força la tele i escoltaven música. La Graciela té clar que no vol res més que sigui online.
En Jorge anava caminant pel passadís. En general era la primera vegada que passaven tant de temps a casa, ja que feia poc que s’havien jubilat del bar. A la Graciela en general sempre li ha agradat molt estar a casa.
Al principi van tenir un cert descontrol, però no es quedaven mai en pijama. Després es van imposar uns horaris.
Tant la Graciela com en Jorge creuen que la seva casa el va acollir molt bé. Respecte a la seva capacitat d’adaptació, la Graciela explica que va anar acceptant la situació. Va trobar molt a faltar el contacte amb la gent. Al bar sempre hi havia gent demanant informació i ajuda. En Jorge ho reforça dient que “L’ajuda sempre és d’anada i tornada. Ens va marxar molta gent i va ser molt dolorós, però sempre hem de recordar les coses positives”. Per ell adaptar-se va ser un procés. En Jorge és originari de l’Uruguai on va viure una dictadura, de manera que no li va costar adequar-se a les limitacions d’horari. Li van venir molts records de quan era petit. En canvi, va viure el confinament com un càstig, ja que per ell la privació de la llibertat és la presó on et fiquen quan mereixes un càstig. Després de trenta i cinc anys treballant dotze hores diàries per ells la jubilació era la llibertat i de cop i volta no va ser així. “Em va semblar un arrest domiciliari que no mereixíem. Vaig tenir un sentiment d’injustícia i impotència”. Després van pensar que en realitat eren uns privilegiats perquè tenien la jubilació, un sostre i menjar tot i que no li podien oferir aquesta solució a ningú més.
Graciela va descobrir que “estem tan bé junts!”. També que “la família és harmònica, hi ha harmonia. La família és molt important. La família és d’aquesta porta cap endins [diu indicant el seu dibuix de la casa]. La família d’en Jorge va ser molt important, nosaltres estàvem sols. No teníem avis, tiets, cosins… El bar era una família. Entràvem al bar i era com casa nostra. La gent hi venia perquè se sentia a gust.” En Jorge va descobrir que podia dedicar més temps als altres. “Hi ha una forma de vida que va canviar dràsticament. El bar era molt sacrificat, ara fem el que volem. Som afortunats. Vam pensar molt en l’hostaleria. També vaig descobrir que soc una persona líquida, que s’adapta al recipient.
La Graciela diu que s’enduria les fotos de la família. Si pogués li agradaria tenir una casa amb jardí i arbres de fruit. Totes maneres al Prat tenen platja, parcs i el delta. En Jorge tria un maó, una cosa pròpia de la casa cubana, perquè es podria trobar en qualsevol lloc. També s’enduria documentació. Opina que la gent no sol pensar en el transport de les coses.
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Tercera part

Paraules per la casa texturitzada

En Jorge s’identifica amb una pedra a la taula de la sala d’estar. En el lloc de la Graciela hi col·loca una pinya. Destaca l’entrada, la cuina, l’habitació de les filles i el seu dormitori on col·loca una corda amb nusos. La Graciela s’identifica amb una tela suau de color lila en el lloc del sofà. Tria molts materials vegetals i flors amb els que caracteritza la terrassa i decora l’habitació que va fer per ella mateixa com una “caixa de verdures”.
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Banda sonora del confinament

BANDA SONORA

1 Vídeos
Proceso-Graciela-Jorge-(3)
Proceso-Graciela-Jorge-(5)
Proceso-Graciela-Jorge-(6)
Proceso-Graciela-Jorge-(13)
Proceso-Graciela-Jorge-(15)
Proceso-Graciela-Jorge-(16)
Proceso-Graciela-Jorge-(17)
Proceso-Graciela-Jorge-(18)
Proceso-Graciela-Jorge-(19)
Proceso-Graciela-Jorge-(1)
Anterior
Següent

Si vols descobrir més memòries d'un confinament...

Contacte:  info@lemur.cat | info@elcatalejo.org