VILANOVA DEL VALLÉS
La Nerea, l’Antonio, la Rita i l’Otto
La nostra casa és petita, humil i una mica atrotinada, però també és càlida, i viva, oberta a rebre persones i propostes. Les seves reformes inacabables ens fan contradir constantment, ens ajuden a il·lusionar-nos i ens frustren sovint. Així i tot, sabem que és la casa on volem viure. Ara som paletes d'il·lusions, jardineres d'idees, aprenents de tot i mestres de res, sortosament supervivents aïllats en un món rar i complex. Arribar aquí uns mesos abans del confinament va suposar un veritable luxe i ara estem convençudes que aquesta és la nostra llar. Ritta i Otto usen des de la nostra arribada l'aljub com a escenari, Nerea continua reivindicant cada cop més metres de bosc per a les gallines i Antonio continua buscant una tercera solució per obtenir un compost de qualitat. Aquesta és la nostra família que s'expandeix i es fa en un terreny pendent i boscós amb vista a la ciutat de Granollers. Mentre tot això passa, els dies passen gairebé sense adonar-nos-en i continuem apreciant la vida des del verd, i fent servir el silenci com a bàlsam per calmar les nostres pròpies veus internes. Intentem donar ús a nous racons i habilitar vells espais on continuar existint. Al cap i a la fi, d'això es tracta...
Encàrrecs previs
Canvis d’espai. Durant el confinament la família fa diverses obres a casa: pavimenta la zona d’accés, realitza piscina, desbrossa alguns bancals. A la terrassa entre la casa i l’hort hi havia una taula per dinar que ara ja no hi és. Comencen a moblar i arreglar el pis semienterrat.
IMATGES RECURRENTS
Resum full d’observació
La família de la Nerea (38), l’Antonio (40), la Rita (9) i l’Otto (5) es va traslladar de Barcelona a la tardor de 2019 per viure en una casa aïllada amb jardí en una urbanització d’un poble del Vallès.
La casa es desenvolupa en dos nivells, un de principal amb terrassa, d’uns 70 m², situat a una cota més baixa respecte al carrer d’accés, i un de semienterrat amb porxo, d’uns 50 m². El terreny és molt abrupte i compta amb un tros de bosc natural i vistes àmplies a la plana del Vallès, fins a Montserrat. Diversos bancals al voltant de la casa permeten tenir racons per fer activitats molt diferenciades a l’aire lliure: una zona amb piscina, un hort, una zona per fer barbacoa, una zona amb llit elàstic, un galliner, una caseta pels infants… Aquestes característiques fan que la família passi bona part del temps a l’exterior i que cadascú trobi còmodament el seu lloc.
Quan la família va venir a viure aquí la casa estava completament reformada, però els exteriors els van anar arreglant ells mateixos aprofitant el confinament. El fet d’ocupar-se de reparar i transformar la seva casa els va ajudar durant aquella etapa i a sentir-se la casa més seva.
La casa, de forma quadrangular, té dos dormitoris, un petit estudi/magatzem, un bany, un saló menjador, una cuina independent amb galeria. Al semienterrat hi ha una sala de jocs, una habitació per a convidats i un bany.
Totes les estances tenen llum i ventilació natural. La casa és silenciosa i gaudeix de confort tèrmic.
En la part del qüestionari on es pregunta per la percepció de benestar escollint quins aspectes de la casa van valorar positivament o negativament durant el confinament, els dos adults coincideixen en destacar com a positius: el silenci, la possibilitat d’estar alhora sols i en companya, tenir tant espais recollits com diàfans, els sostres alts, tenir pocs mobles i objectes, els materials naturals, la presència d’arbres, plantes i flors i el fet de poder-los cuidar, escoltar l’aigua.
Els aspectes valorats com a negatius: sentir-se sol, els materials artificials.
RESUM ENTREVISTA ACTIVA
Primera part
Dinàmica 1
Dibuixa la teva casa i escriu 3 paraules que completin la frase: “La meva casa és…”
Dinàmica 3
RESUM ENTREVISTA ACTIVA
Segona part
Els infants trien el sofà a la sala d’estar “s’estava molt còmode”.
Nerea es col·loca en el jardí en un dels bancals naturals on es va dedicar a desbrossar i fer neteja “arreglàvem el terreny, em va servir”; utilitzava l’hamaca i anava a l’hort que per a ella era “alliberador”. Li agradava estar als graons de l’escala del jardí, sola o amb els nens.
Antonio descobreix un racó sota el porxo: hi col·loca una cadira i després una tauleta. En descobreix l’energia i la vista, és un lloc de pau. Aquest lloc segueix en transformació des de llavors.
La família evitava la zona d’accés a l’exterior perquè estava per pavimentar.
L’Antonio evitava l’estudi on hi havia l’ordinador; Rita evitaba la sala de jocs al semienterrat.
Antonio assegut al porxo.
Nerea al jardí fent coses.
Rita asseguda a la cabanya.
Nerea i Antonio s’intercanvien de lloc: ella va al porxo i ell al jardí.
Rita tria la cabanya del jardí i Otto el seu llit a l’habitació.
La família dedicava temps a mirar el paisatge i els seus canvis. Van aprofitar també per conèixer els veïns.
L’espai per les videotrucades era a baix, al semienterrat. L’estudi al costat de la sala era el lloc del teletreball. Antonio li ha agafat mania i el vol obrir per col·locar-hi una escala cap a la planta inferior.
Utilitzaven una terrassa exterior per dinar, ja no la fan servir. Al confinament van descobrir tots els racons del jardí.
Els horaris i hàbits de cura personal es van modificar però, només durant el confinament.
La família sencera creu que sí.
El confinament els va servir per reafirmar en què “aquesta és la casa”, Ho van sentir “amb molta força”.
“Nos sentimos súper bien”; “sentíamos culpa respecto a otros”
Antonio va descobrir que és baixar el ritme.
Per la Nerea el confinament va ser una oportunitat, “en aquell moment no ho vèiem en el discurs, però sí ho sentíem”.
Totes les estances tenen llum i ventilació natural. La casa és silenciosa i gaudeix de confort tèrmic.