BARRI DE SANTS. BARCELONA

En Pau

La meva casa es troba a la frontera entre Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat. És un segon pis d’un bloc d’habitatges de mitjans del segle passat al barri de Sants. Em vaig mudar dues setmanes abans del confinament i vaig tenir temps per conèixer-la i fer-la meva. La casa té dues habitacions, bany, cuina i menjador obert amb dos balconets amb vistes a una escola pública amb molts arbres que dona molt d’aire a una zona tan densa com aquesta.

Encàrrecs previs

Canvis d’espai. Durant el confinament es mou un escriptori que estava enganxat a la paret de la sala d’estar i una habitació destinada a convidats deixa de ser-ho per convertir-se en un espai d’emmagatzematge.
Les imatges recurrents del confinament són: la finestreta de la bàscula indicant el pes corporal; la vista de la paret de maons des del llit.

IMATGES RECURRENTS

Resum full d’observació

La família del Pau (38) és ell mateix. Viu al barri de Sants, tocant a L’Hospitalet de Llobregat, en un pis a la segona planta d’un bloc d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres. L’edifici dona al pati enjardinat d’una escola i s’hi accedeix per un carrer tranquil d’un sol carril amb aparcament i arbrat. El carrer perpendicular a aquest és més transitat i sorollós. La finca és anterior al 1940 i els espais comuns no han estat reformats en els últims deu anys, així i tot compta amb ascensor. No té espais d’ús comunitari excepte el vestíbul d’entrada. El terrat és d’ús exclusiu dels pisos àtics.

L’habitatge, d’uns 70 m², està completament reformat fa menys de deu anys i té forma de rectangle allargat, amb el costat curt fent façana. En entrar es troba un llarg passadís en L que distribueix, a mà esquerra, l’habitació principal (un dormitori), el bany i una habitació secundària. Aquestes s’il·luminen i ventilen a través d’un pati interior. Al final del passadís hi ha una sala d’estar amb una cuina americana. L’espai té sortida a l’exterior amb dos balcons estrets i és el lloc més sorollós de la casa.

Entre les característiques constructives de l’habitatge destaquen les bigues de fusta vistes, una sèrie de prestatgeries d’obra i la paret del passadís de maó vist. A terra hi ha parquet.

En Pau va entrar a viure en aquest pis dues setmanes abans del confinament. No hi coneixia ningú.

En la part del qüestionari on es pregunta per la percepció de benestar escollint quins aspectes de la casa van valorar positivament o negativament durant el confinament en Pau destaca com a positius: el silenci, estar sol, els espais diàfans, els sostres alts, tenir pocs mobles i objectes, els colors tènues i les plantes, flors i arbres. Com a aspectes negatius indica: el silenci, estar sol, els espais recollits, els sostres baixos, els colors encesos.

RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Primera part

Dinàmica 1

Dibuixa la teva casa i escriu 3 paraules que completin la frase: “La meva casa és…”

Dinàmica 2

Fes un ninot de plastilina que et representi i escriu 3 sentiments/emocions que vas tenir durant el confinament

Dinàmica 3

Els recorreguts recurrents del confinament. . En Pau inclou entre els moviments freqüents el trànsit pel passadís i l’habitació, però incideix especialment en un circuit a la sala d’estar com una mena de moviment en bucle..
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Segona part

En Pau ho té clar: el seu lloc favorit era el sofà on es quedava estirat mirant cap a la tele. És el lloc que tria quan descansa de la feina i per llegir llibres. Ens indica un segon lloc: l’escriptori on s’asseu per treballar.
En Pau evitava l’habitació que ara és un magatzem. Durant el confinament hi tenia un llit. És un espai desordenat.
Pau ens mostra la seva postura favorita: estirat al sofà, una segona assegut a l’escriptori i una tercera còmodament assegut a la terrassa, llegint un llibre.
Pel Pau tota “la casa és una cova, és l’espai que habito. En general casa és refugi”
En Pau feia esport al menjador, col·locant una tovallola a terra. També passejava amunt i avall pel passadís. Quan estava avorrit el 80% del temps es quedava a la sala/menjador. És un espai una mica més ample, la zona més diàfana i clara de la casa, on li toca més el sol. També es dedicava a cuinar.
En Pau és fumador i sovint va a la terrassa per fumar. Durant el confinament seia allà i mirava el carrer. Veia gent que es ficava a fer voltes o aplaudir. Mirava veïns que feien coses al terrat. Jo era nou a l’edifici, ens saludàvem amb els veïns, però no ens coneixíem. A vegades es quedava amb la mirada absorta dins de casa.
En Pau passava molta estona assegut a la taula del menjador on feia feina d’oficina. Va començar aleshores una prova pilot de teletreball. Tenia un escriptori mirant a la paret que va desmantellar.
Al passadís passejava molt, feia passes en moviment automàtic. No usava espais comunitaris. No tenia aquesta alternativa donat que el terrat no és d’ús comú. Abans del confinament tenia pensat llogar una habitació, però després li va passar la idea de conviure, de cop li semblava molest.
El Pau va mantenir els mateixos horaris i hàbits donat que ja estava acostumat a viure sol.
En Pau creu que la casa el va acollir bé i que ell va ser prou flexible per acceptar la situació.
He après a estar amb mi mateix amb tranquil·litat, a viure la soledat com una cosa triada; com viure millor amb mi mateix, tot i que trobava a faltar gent.
“La paret de maons i les prestatgeries d’obra. No m’agrada tenir tantes coses, mobles i així”.
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Tercera part

Paraules per la casa texturitzada

En Pau passa molta estona buscant-se entre els objectes que li oferim. Es representa com un cargol fosc sobre el sofà Col·loca una cremallera tancada sobre la porta que, després del confinament, obre.
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Banda sonora del confinament

Noi assegut en una cadira al seu balcó

Si vols descobrir més memòries d'un confinament...