BARRI D'HORTA GUINARDÓ. BARCELONA

La Sònia i la Sara

Som una família de dues, mare i filla, que vivim en un pis de poc més de 70 metres quadrats a Barcelona ciutat. El comprem a l'estiu de 2018 i portem vivint en ell des de novembre d'aquell mateix any. Té dos dormitoris i un estudi, un gran saló, que és el que ens va enamorar per la seva grandària i els seus finestrals grans que deixen entrar molta llum, una cuina, ni gran ni petita, i un bany. Si bé encara ens queden moltes coses per arreglar, i en algunes habitacions trobem a faltar tenir més llum exterior o més espai, hem fet d'aquest pis la nostra llar i ens sentim molt a gust, una cosa a la qual contribueix el fet que tenim uns veïns estupends.

Encàrrecs previs

Canvis d’espai. Durant el confinament apareix un segon sofà a la sala d’estar, col·locat davant de les balconeres i un ordenador a l’habitació de la filla.

Les imatges recurrents del confinament són: Sara fent gimnàstica i jugant a la pilota al terrat; i les vistes de la ciutat des del terrat.

IMATGES RECURRENTS

Resum full d’observació

La família de la Sònia (51) i la seva filla Sara (11) juntament amb el gat Panti, es va traslladar en aquest pis, situat en una zona tranquil·la del barri d’Horta Guinardó, l’any 2018.

El pis, d’uns 70 m², es troba en una segona planta d’un bloc residencial plurifamiliar, amb vistes a un carrer d’un sol carril més aparcament i arbrat. La finca, de l’any 1970, s’ha anat mantenint amb reformes menors i, tot i no tenir ascensor, té un vestíbul d’accés en molt bones condicions. La comunitat de veïns i veïnes és molt variada i hi viuen diverses famílies amb gent gran. Durant el confinament s’ocupaven d’elles. La família es queda al llarg de tot el confinament a casa, ja que la Sònia teletreballava. La Sara marxa només una setmana a casa del pare.

En el moment de comprar-ho, l’habitatge estava reformat, però la Sònia va voler transformar la cuina i el bany per modernitzar-los i adaptar-los als seus gustos i necessitats.

La casa té forma de rectangle amb el costat més curt fent façana a carrer. S’accedeix a la casa per un petit rebedor que continua en L amb un llarg passadís. Al costat dret s’hi troben una habitació de servei, i un segon vestíbul que distribueix al dormitori principal amb sortida a una terrassa, el bany i l’habitació de la Sara amb una finestra cap al pati interior. Al costat esquerre hi ha la cuina independent que dona a un pati interior. Al final del passadís està la sala d’estar amb grans balconeres cap a l’exterior i sortida a una terrassa. És aquí on la família fa més vida.

L’orientació cap a l’est fa que la llum directa entri per la sala d’estar i el dormitori principal només una estona al matí. La resta d’habitacions ventila a través de patis interiors i li dona molt poca llum natural. El bany és cec i té ventilació forçada. L’habitatge té un sistema de calefacció que fa que el confort tèrmic sigui l’adequat.

La finca compta amb un terrat comunitari que normalment s’utilitza per estendre la roba i es va fer servir durant el confinament de forma acordada i rotacional per part dels veïns per passejar i fer una mica d’activitat física.

En la part del qüestionari on es pregunta per la percepció de benestar escollint quins aspectes de la casa van valorar positivament o negativament durant el confinament, la família menciona com a positius el silenci i la possibilitat d’estar sol, els espais grans i diàfans (mare); recollits i compartimentats (filla); els sostres alts (mare), els sostres baixos (filla), tenir molts mobles i objectes, els materials naturals, els colors encesos, les plantes, flors i arbres.

Els aspectes valorats com a negatius: el silenci, sentir-se sol, els espais compartimentats.

Dibujo planta casa Sonia
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Primera part

Dinàmica 1

Dibuixa la teva casa i escriu 3 paraules que completin la frase: “La meva casa és…”

Dinàmica 2

Fes un ninot de plastilina que et representi i escriu 3 sentiments/emocions que vas tenir durant el confinament

La família no escriu les paraules, però ens explica com es va sentir. La Sònia va sentir una barreja d’excitació i cansament i, tot i que va portar bastant bé el confinament, va trobar molt a faltar la relació amb els seus propers. La Sara tenia diferents sentiments segons el moment del dia. En llevar-se estava contenta perquè la mare estava amb ella; cap al migdia ja no estava tan bé perquè menjaven de pressa perquè la mare pogués treballar i en general els seus horaris no coincidien molt.

Dinàmica 3

Els recorreguts recurrents del confinament. En el cas d’aquesta família podem observar com la mare indica un recorregut que comença a la cuina, marca amb força la part de la sala d’estar on hi ha la taula i on tenia l’ordinador per teletreballar, i acaba al seu dormitori. El recorregut de la filla uneix la cuina, la taula de la sala d’estar, el sofà i acaba al seu escriptori on feia els deures i passava moltes hores.
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Segona part

Tant per la Sònia com per la Sara el lloc on estaven més bé era el terrat: “em donava el sol!”, diu la mare; “em donava l’aire lliure!” s’exclama la filla.
Les dues escullen el terrat, però no l’inclouen als seus dibuixos, quan se li pregunta per què contesten que “només va ser part del dia a dia en aquell moment”.

La Sònia diu que no evitava cap lloc de la casa, però està d’acord amb la seva filla en què l’estudi és l’espai més incòmode donat que només li dona llum natural una estona al migdia i té vidre opac. És un lloc que no convida a quedar-s’hi.

Sara es tomba a la sala d’estar “perquè estava més fresquet. Está dur. He après del gat” (*La Sara és la principal cuidadora d’en Panti).
Sonia es tomba en un sofà que apareix aleshores a la sala d’estar, davant de la finestra.

La Sònia no té cap dubte: el sofà nou davant de la finestra; la Sara tria el seu llit on es podia relaxar.
La Sara es ficava a jugar a vòlei al passadís o feia gimnàstica artística al mig de la sala. La Sònia es relaxava llegint al llit. Quan s’avorrien feien manualitats, jugaven a futbol al terrat o feien pa.
Durant el confinament van conèixer gent des de la balconada. Es miraven entre veïns, no es vigilaven ni se sentien vigilades, es parlaven o somreien. Dins de casa es quedaven mirant molta estona al gat. El gat estava molt content d’estar acompanyat tot el dia.
La taula de la sala d’estar es va convertir en el lloc de treball de la Sònia. La Sara també estava aquí o a la seva habitació. Se sentia molt pressionada pels deures de l’escola. La mare durant les primeres setmanes feia videotrucades amb amics, després va necessitar silenci, estava saturada.
Com a nous espais d’activitat van aparèixer el terrat per jugar i passejar, el passadís per jugar a vòlei, i la sala d’estar per treballar amb l’ordinador.
A la família en aquella època no hi havia horaris. Al principi la Sònia estava contenta de no haver d’anar a la feina perquè no perdia el temps per traslladar-se i podia estar més amb la seva filla. També dormien més. Els canvis no s’han pogut mantenir.
Per la Sònia la casa va ser adequada per acollir-les, però l’hi faltava aire lliure. A la Sara li agradava més la seva habitació a la casa antiga perquè era més gran i lluminosa, així i tot aquí pot tenir al gat Panti.
La Sara ens explica que va descobrir que li agrada molt estar amb gent diferent, no amb la mateixa persona. La Sònia es va adonar que té molta més capacitat d’adaptació de la que es pensava.
La Sara s’enduria a Panti; la Sònia a les fotos de família.
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Tercera part

Paraules per la casa texturitzada

La Sònia ens diu, mirant al dibuix: “Van ser moments per adonar-me’n més del que m’agrada i el que no. Per exemple no m’agrada l’estudi perquè és tancat, fosc i petit”
RESUM ENTREVISTA ACTIVA

Banda sonora del confinament

BANDA SONORA

1 Vídeos

Si vols descobrir més memòries d'un confinament...